dimecres, 13 d’abril del 2011

Alexandre el gran: Emperador de gairebé tot el món

Alexandre el gran, va neixer a Macedònia una regió de la península dels Balcans, que es considerava Grècia però vivia allunyada de les cuitats estat gregues. El dia dels seu neixament va ser a Macedònia el 21 de juliol l'any 356 aC i va morir a Babilònia el 10 de juny de l'any 323 aC.
Imperi Macedoni l'any 336 aC

Va ser un dels millors (si no el millor) líders militars de la història. La seva història es realment entretinguda i apassionant. Un dels fets més impressionants és que el seu tutor personal va ser Aristòtil un dels filòsofs més importants de la història. Les seves gestes són impresionants, amb només 19 anys era general de la caballeria macedònia i el millor general de cavallaria del món.


Va convertir-se amb rei l'any despres de la mort del seu pare Felip II l'any 336 aC que va ser el que va ampliar el territori macedoni fins a les portes del mar Negre. Va morir assasinat, en públic, el dia del seu segon casament, assasinat per un dels seus guardespatlles anomentat Pausanias. Les raons de l'assasinat no es coneixen exactament.




Després de la mort del seu pare, va voler unificar Grècia i per fer-ho, havia de fer fora de territori grec a els perses que ocupaven les polis gregues, situades al sud-oest de Anatòlina. Per fer-ho va derrotar els perses al costat del riu Granico al nord-oest de Anatòlia aquella va ser la seva primera victòria.


La seva primera victòria, va provocar que conquerís tot el sud de Anatòlia, fins a arribar al nord de Siria on es va enfrontar al rei del perses Dario, que l'esparava amb un exercit de 100.000 homes. La batalla d'Isso va ser la seva segona gran victòria però el rei persa va fugir. Aquesta gran victòria va deixar el camí lliure a Alexandre que va conquerir tota la costa est del Mediterrani fins a arribar a Egipte on va fundar Alexandria.


Posteriorment va dirigir-se fins el santuari de Siwa, on va ser proclamat fill de Amon, per els sacerdots. No va perdre més temps a Egipte i va dirigir-se cap al cor de Pèrsia, després de travesar el Tigris i Eufrates s'enfronta al exercit persa a Gaugamela, on donara el cop de gràcia a l'Impèri persa que quedara derrotat en perdre més de 40.000 homes i Alexandre només 500. Aquesta derrota va ser practicament la caiguda de l'imperi persa, Alexandre va conquerir tot el territori des de el Mediterrani fins al golf pèrsic sometent Babilònia.
Imperi d'Alexandre any 323 aC


Després Alexandre va anant conquerint territori persa fins a arribar a travesar les portes de l'India i arribar a l'Oceà Índic. Peró els l'exèrcit deprés de vuit anys de guerra està cansat i presiona a Alexandreper tornar a casa, però ell vol seguir fins a conquerir tota l'Índia. Al final, les tropes s'imposen i comencen el viatge de tornada fins a Grècia vorejant la costa fins a arribar a Babilònia on Alexandre morirà. No se sap ben bé de que va morir si de malària o enverinat. La mort de Alexandre va provocar que el seu imperi es fraccionés en cinc parts una per cada general que van sobreviure fins a l'època dels romans.


La gran obsesió de Alexandre sempre va ser mesclar orient i occident i ho va consegir en exportar el llegat hel·lènic cap a tots els territoris que va conquerir.


Aqui us deixo un video d'escenes de les victories de Alexandre i com era l'exèrcit macedoni:

dijous, 7 d’abril del 2011

L'imperi Assiri: Els mestres de la guerra

L'imperi Assiri va ser fundat l'any 1813 a.c. però l'època de més esplandor va ser justament pocs anys abans de la seva desaparició l'any 609 a.c. No en va els anomenen mestres de la guerra, als assiris, van ser els primers en utilitzar armes de ferro en les seves batalles i van aconseguir mantenir un imperi durant més de 1200 anys.


Màxima extanció de l'imperi Assiri

Durant el segle VII a.c. al proxim orient més concretament a l'actual Irak i part de Síria, un imperi aconseguia arribar al seu apogeu en conquerir, durant el regnat de Asarhadon i Assurbanipal, el sud d'Anatòlia i tot el Metarrani oriental fins a arribar el centre de l'imperi Egipci i conquistar la capitàl de l'alt egipte Tebes l'any 664 a.c. Aquesta situació no va durar molt, els territoris conquerits es van sublevar i van devilitar l'imperi utilitzant les armes fins que el germà de l'emperador Shamash-shum-ukin, carent de poder, va decidir començar una la guerra civil i arrebetar el poder al seu germà des del regne que governava, Babilònia.


El germa de l'emperador va al·liar-se amb tota mena de pobles, per fer creixer el seu poder (àrabs, fenicis, jueus ...) però va ser amb va l'any 648 a.c. va caure la ciutat de Babilonia en mans de l'emperador, despres de més de 3 anys de guerra que van desgastar molt l'imperi economicament i van fer que les persones de els territoris conquerits volguesin revoltar-se contra ells, per aprofitar el desgast.


Durant els anys seguents els pobles veins, especialment els Medes, van anar debilitant les fronteres assiries fins que els territoris conquerits vas sublevar-se com es el cas d'Egipte i Babilonia. El final de l'imperi va desapareixer quan l'ultim rei assiri Ashur-uballit autoproclemat emperador tres anys abans va perdre la ultima ciutat el seu poder Harran que va ser conquerida per els Babilonis i els Medes.


Així va ser com els Assiris van viure la seva gloria i la seva decadéncia en tant poc temps.